Llegeixi un petit fragment de la presentació del llibre «Ho vam donar tot» de Cristina Farré a càrrec d’Anna Miñarro.
Tot el meu agraïment a la Cristina per escriure’l i a Ca la Dona per organitzar-ne la presentació.
Aquest llibre de la Cristina està escrit d’una forma punyent i ple de claredat i honradesa, i és també un acte de valentia i de coratge. Llegint-lo he pogut pensar-lo com la veu solitària que crida contra el vent.
Però també es tracta d’un llibre amb una potent anàlisi sobre com actuava el franquisme i sobre com obligava a fugir, anant d’una banda a l’altra, a tothom que no pensés com ells, que no acceptés el seu nou estat nacional-catòlic, a totes aquelles persones que eren considerades enemigues de la dictadura.
És un llibre on la fugida i també el córrer per córrer, com diu la Cristina, estan amarats també d’amor cap a la vida, cap als seus fills nascuts a l’exili, cap als seus nets i cap a tota la comunitat. Tot plegat posant de relleu la MEMÒRIA i recordant la desmemoria que es van implantar des de 1939.
La Cristina ens obliga a escoltar la història en plural, encara que resulti incòmoda, compel·lint, així ho espero, a molts a mirar de front la realitat, sense girar la cara.
Ens permet conèixer i també imaginar els maltractaments rebuts, les tortures i la situació que es vivia a les presons, inclòs el treball esclau.
També ens parla de control social instigat pel règim i de com aquest s’estenia a tota la població, també de com va ser la violència, present a tots nivells: emocional, social, laboral i política.
La Cristina ens permet tornar a adonar-nos que aquesta època va ser una catàstrofe, i que, en molts casos va destruir la confiança cap als altres, I AIXÍ ES CONVERTEIX EN UN LLIBRE QUE PERMET ACCEDIR A LA VERITAT DE LA SEVA IDENTITAT, fins i tot ens permet comprovar com el seu treball no va ser tant sols una opció coherent, sinó que ha tingut unes implicacions polítiques i personals, que han fet evident que la llengua que ella recuperà en un moment donat, no era només un instrument de comunicació.
És tot això, per a mi, allò que el converteix en una obra revolucionària. Tot plegat un regal per a les qui encara tenen la sort de poder-la llegir i descobrir.
