Aquest diumenge a la tarda he visitat l’exposició «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» i no se m’acut un altre terme per definir la sensació amb la que en surto que el d’al·lucinant. Al·lucinant en el sentit de la 2a accepció del terme: el de fascinant, captivadora, seductora, enlluernadora, encisadora, o el col·loquial flipant. Si bé li és més escaient, sense cap dubte, la 1a accepció del terme que és la pròpia de la psicologia: la d’experimentació de visions o percepcions imaginàries, que ens transmeten els nombrosos documents fotogràfics i fílmics que s’hi exposen i les persones que en ells hi apareixen.
Els 90 minuts que els organitzadors ens proposen dediquem a contemplar l’exposició se’m fan curts i haig de deixar per una altra ocasió el poder veure-la sencera.
En surto exultant fins que llegeixo la terrible conclusió dels comissaris de l’exposició
Amb tot plegat, a Catalunya i a Espanya el llegat de Tosquelles va quedar sense transmissió.
Us recomano molt que aneu a l’exposició:
Fins el 28 d’agost 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Altres ubicacions on s’estatjarà l’exposició
-Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie, Tolosa (fins el 6 de març de 2022)
-Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – març del 2023
-American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023)
Qui és Tosquelles?
L’exposició proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes.
Va innovar en teràpies per a persones amb problemes de salut mental i va denunciar que el feixisme europeu no fos considerat una malaltia. Avui és un psiquiatre de referència en el tractament de la salut mental en moments de crisi extrema.
Algun tastet de l’exposició
1 – Terra d’acollida, gresol de cultures
Amb la proclamació de la República el 1931, l’arribada a Barcelona de psiquiatres i psicoanalistes de l’Europa central que fugien de l’antisemitisme va fer que la ciutat es conegués com «la petita Viena».
Un enriquiment intel·lectual que ajudà a situar la psiquiatria catalana de l’època republicana al capdavant de les transformacions innovadores en aquesta disciplina. I que fou estroncada per la victòria feixista dels militars sollevats espanyols, que assassinaren o obligaren a exiliar-se als professionals que havien iniciat aquests treballs de renovació.
2 – M’ha cridat l’atenció: aquesta pràctica precursora de la Teràpia grupal
Va tractar els muts de guerra d’una manera molt innovadora. Organitzava grups on els muts que havien començat a parlar participaven de la cura dels muts que arribaven a l’hospital. Promovia la implicació dels malalts en el procés de la cura.
…i quan jo arribava, el paio parlava i a grans trets s’havia curat
algun esquizofrènic continuava sense poder parlar
i ens el quedàvem pel pròxim cop
i fins i tot alguns que es curaven ens els quedàvem
perquè arrenquessin la teràpia de la setmana següent
i un paio mut curat
esdevenia el “desmutitzador” del malalt que venia mut
la utilització dels mateixos malalts en el procés de la cura
3 – Ja veníem dient-ho, l’exili és un trauma que es transmet
El 1948 Josep Solanes, psiquiatre i company d’armes de Tosquelles, es preguntava si la síndrome de l’exili no requeriria una clínica psiquiàtrica específica.
