Conferència
Dissabte 20 de novembre 16h
Museu de Mallorca

Anna Miñarro
Presentada per Maite Blázquez Losa

Els crims de lesa humanitat, com els que varen ser comesos a l’Estat Espanyol, des del cop d’estat feixista i durant la guerra, la postguerra i la dictadura, no són habituals, i es distingeixen perquè varen ser expressament pensats i planificats per els agents de l’estat.

Hannah Arendt ens parla del “mal radical”, que ella anomena “banalitat del mal”, que el que pretén sempre és la destrucció del pensament, de reduir als ciutadans a la condició de “super-flus”, és a dir de no pertànyer al món, de destruir el més humà de la condició humana i de dur-los a aniquilar, sense culpa, una altra part dels éssers humans (Arendt 1958).

Així el mal més terrible provocat per els totalitarisme és l’esborrament com ciutadans. Aquest és el que va ser utilitzat per l’Estat Espanyol mitjançant desaparicions en plena nit i en comissa-ries, i ciutadanes enterrades en fosses comunes o llençades al Mediterrani en situació d’incons-ciència, fins i tot a Mallorca on la guerra, estrictament, va durar poc i on, ja sense guerra, el maltractament i la repressió va tenir la funció d’eliminar la dissidència.

Per tant, els vençuts, els represaliats, varen haver d’enfrontar-se a la hostilitat, al desconcert, a la fam, al fred al rebuig o a la pietat, sobretot si es tractava de dones, a les que el règim va culpar com a instigadores. Aquests fets els he pogut escoltar en les mil quatre centes entrevistes de testimonis recollides.

Al llarg del temps que va durar el Genocidi Espanyol, els moments estructurants del psiquisme, vinculats als processos de transmissió d’una generació a una altra, varen estar marcats, violen-tament, per situacions límit respecte a les possibilitats de preservació del psiquisme i dels seus vincles, és a dir, de la catàstrofe social.

I quan un estímul traumàtic no pot ser elaborat, la situació queda encapsulada, tancada, clausurada i enquistada en el psiquisme com una pedra.

Aquest procés és un fenomen intrapsíquic que tindrà efectes en les generacions posteriors, com si d’una herència sense testament es tractés.