Presentació de Fina Birulés

    Publicat a Intercanvis papers de psicoanàlisi, núm. 31, p.51

    Fina Birulés. Professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Ha estat professora visitant a les universitats de Puerto Rico, Xile, Parma, Florència i Viena. Forma part de diversos comitès en revistes especialitzades (entre altres, La Società degli individui; Crítica Contemporánea. Revista de Teoría Política; Lectora; Clepsidra; Daimon). Imparteix les matèries de Filosofia Contemporània i Filosofia de la Història.

    Les seves línies de recerca s’articulen al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció, i qüestions de teoria feminista i l’estudi de la producció filosòfica femenina —amb especial atenció a l’obra de Hannah Arendt i altres filòsofes del segle XX, activitat que desenvolupa en el marc del Seminari Filosofia i Gènere des de la seva fundació l’any 1990. És traductora de diverses obres de filosofia contemporània, autora de nombrosos assaigs i editora de volums col·lectius sobre el pensament de Hannah Arendt i altres pensadores contemporànies (Filosofía y género, El género de la memoria; En torno a Hannah Arendt, amb Manuel Cruz; Hannah Arendt, el orgullo de pensar; Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político, y Lectoras de Simone Weil, aquests dos darrers amb Rosa Rius).

    Entre les seves publicacions més recents destaquen: Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (2007), Contingencia, historia y narración en Hannah Arendt (2009a), Imortalidade e História em Hannah Arendt (2009b), Usos del anacronismo (2010), La distancia como figura de la comunidad (2012a) i Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (2014).

    Amb aquesta conferència la Fina Birulés presentada en l’Associació Intercanvis el dia 14 de Juny del 2013, ens transmet com des de la dècada dels vuitanta la política de les dones no ha fet altra cosa que evidenciar els límits d’aquesta concepció que assimila la llibertat política amb la igualtat de drets, en mostrar que l’emancipació de les dones, o sigui el fet que hàgim accedit a la condició de subjectes de dret, no comporta ni ha comportat la llibertat femenina.

    I després de fer un recorregut, conclou dient que les polítiques de la diferència no especulen sobre un futur ideal, ni s’embarquen en projectes que apuntin cap a un «demà just», sinó cap a pràctiques lingüístiques i socials que tracten d’enfrontar la contingència del present. Cerquem la llibertat, no la necessitat que el retorn a l’origen passat sembla oferir-nos. Així, quan abans identificava la diferència amb la llibertat i amb la subjectivitat no estava apostant per un ideal, més aviat tractava de recordar que la llibertat política té a veure amb una experiència contínuament posada en joc i que «diferència i dualitat no són sinònimes» (Collin, 2010).

     

    Bibliografia

    Birulés, J. (2007). Una herencia sin testamento: Hannah Arendt. Barcelona: Herder editorial.
    — (2009a). Contingencia, historia y narración en Hannah Arendt. A Congreso internacional, Octubre 2009: La filosofía de Ágnes Heller y su diálogo con Hannah Arendt. Murcia.
    — (2009b). Imortalidade e História em Hannah Arendt. A Coelho, C., Winckler, S. (orgs.), Uma obra no mundo. Diálogos com Hannah Arendt. Chapecó (Brasil): Argos editora universitária.
    — (2010). Usos del anacronismo: memoria y contemporaneidad. Ponencia XV Congreso Nacional de Filosofía de la Asociación Filosófica Argentina, Diciembre 2010. Buenos Aires. Llegit a: http://www.ub.edu/catedrafilosofiacontemporanea/sites/all/images/files/Birules.pdf
    — (2012). La distancia como figura de la comunidad. A Segarra, M. (ed.), Repensar la comunidad desde la literatura y el género. Barcelona: Icaria.
    — (2014) Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme. Perpinyà: Trabucaire Editions.
    Collin, F. (2010). Différence/indifférence des sexes. A Actuel Marx confrontation. Paris: PUF.

     

    Enllaços

    Birulés, F. (2013). Sobre algunes transformacions i usos del terme diferència en els darrers temps. Les dones i la política. Revista Intercanvis, núm. 31, pp.53-56.

    Lleguir l’article aquí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *