Les famílies afronten el neguit dels fills aquests dies

    RECOLZAMENT AL DOL PER INFANTS I ADOLESCENTS

    Anna Miñarro. PSICÒLOGA CLÍNICA- PSICOANALISTA

    Des de l’inici de la pandèmia, han anat apareixent nombroses iniciatives amb dispositius organitzats per tal de millorar l’estat de salut mental i emocional dels afectats i de les afectades per el COVID19. Tant des de la xarxa de salut mental com des dels col·legis de psicologia, des de associacions científiques i professionals i des de l’ANC, que posen en marxa formules de consulta i atenció telemàtica feta per professionals de la Salut Mental amb molta formació especialitzada.

    Davant de la mort a tots plegats ens calen pautes orientatives per tal de poder iniciar el dol d’una forma prou saludable. Cal tenir present que la pèrdua d’un ésser estimat és un moment de molt dolor que hem d’encarar durant la vida. Sempre caldrà prou temps pera poder-la acceptar i integrar en el nostre psiquisme, tenint present que caldran espais públics i privats per a fer un dol normal, no patològic.

    Estem doncs davant una situació traumàtica que caldrà elaborar. Ens demanarem com es pot arribar a fer el dol, si sabem que la situació és traumàtica.

    Sabem que en el procés normal de dol sempre hi ha inicialment una resistència a acceptar la pèrdua, ràbia, impotència, no es vol creure, no es pot creure, més encara si aquest és la conseqüència de circumstàncies tant inesperades.

     

    Caldrà trobar algú a qui parlar, ja que el problema no és allò que es pot dir o no, sinó que sovint no hi ha ningú que pugui escoltar, perquè, tothom té por avui per avui.

     

    En aquests moments, tant les circumstàncies prèvies a la mort com les posteriors estan condicionant de forma extraordinària el procés de dol, i se’ns demana acomiadar-nos d’una persona estimada sense cerimònia i sense els rituals funeraris. Ara mateix l’acomiadament no és possible, i el dolor és encara més important per les normes d’aïllament i així la socialització queda alterada. Se’ns demana fer-la, a soles, a casa.

    Totes aquestes circumstàncies porten a molts familiars a iniciar un dol complicat.

    I aquest dol és encara molt més complicat en els infants i en els adolescents, perquè, en aquest moment de la vida, el dol té particularitats que cal conèixer.

    Una primera pregunta que se’ns fa als professionals consisteix en com cal informar als infants de la mort d’una persona estimada, qui ho ha de fer, quan i on.

    I la primera resposta és que caldrà evitar els eufemismes, o els equivocs, (ha anat al cel, és un estel, se n’ha anat). Caldrà dir de formar clara que ha mort i que ja no tornarem a veure’l, en un to afectuós que ens permeti acompanyar-los alhora que ens interessem per els seus sentiments i pensaments, demanant si té dubtes i, sobretot, recordant a la persona difunta.

    Caldrà també explicar que com que, en aquests moments, no podem reunir-nos amb amics ni amb familiars, o companys d’escola, ho farem més tard perquè, ara mateix, aquesta malaltia, aquest virus, que es pot transmetre, ens obliga a estar a casa i netejar-nos molt sovint les mans.

    No obstant, caldrà acompanyar als infants per a que prenguin consciència de la pèrdua (trobar-lo a faltar) i crear un recolzament emocional a casa, dins la família, que l’ajudi a expressar emocions com tristor o ràbia i també superar sentiments com culpa, i sobretot por a que això mateix, la mort, li pugui passar també a d’altres persones de la família. També caldrà fer l’esforç de no amagar els nostres sentiments quan els infants estan presents.

    Serà doncs indispensable dedicar-hi temps, companyia, atenció i molt de carinyo, i, per descomptat, augmentar les mostres d’afecte però, especialment, escoltar-los.

    Probablement en cada infant hi trobarem respostes diverses, i en alguns, canvis en el seu comportament i ànim. Trobarem infants que s’impacten molt i no volen parlar del tema i d’altres que ens transmeten les seves preocupacions.

    Cal tenir present que en aquestes setmanes cal que l’infant jugui i estudiï molt perquè aquestes són eines que ens permetran iniciar una bona elaboració del dol.

    El joc ens ha de servir per a dur tot el seu món intern, i per col·locar les seves emocions, a lloc. Pot servir per a col·locar a la persona difunta en un lloc especial, significatiu, per exemple en un objecte (un arbre, al cor), o en el lloc preferit de la persona perduda i així podrà recordar-la.

    El cas dels adolescents, és lleugerament diferent, perquè molts podran sentir-se desanimats, perquè pot aparèixer l’angoixa i tancar-se a la seva habitació.

    Posarem en el centre de tot, la importància de l’acompanyament i el respecte a les seves emocions i intentarem escoltar sense fer judicis.

    En molts casos poden aparèixer sentiments de desemparament i abandonament, i això els durà a sentir-se aïllats. Convé que els adults que els acompanyem prenguem consciencia de que les expressions emocionals de l’adolescent en relació a l’adult, son força diferents, especialment en quant a intensitat. Possiblement s’expressaran de forma molt més general, i també d’altres que ofegaran la seva expressió mostrant-se molt enfadats.

    En els moments anteriors a la mort, caldrà que estiguin sempre informats dels motius per els quals no podem visitar als nostres familiars, i en el moment de la mort explicar els motius per els quals no es pot fer cap cerimònia d’acomiadament que ens permeti, a nosaltres, ser acompanyats per d’altres persones estimades.

    Faran moltes preguntes, i manifestaran frustració, impotència, o/i ràbia.

    De nou, caldrà trobar la forma d’acompanyar-los i transmetre’ls que tampoc tenim resposta a totes les preguntes, però que tenim molt en compte les seves opinions i intentarem no amagar els nostres sentiments.

    Els acompanyarem per intentar que puguin expressar les seves emocions amb la paraula o amb les eines que tinguin a la seva disponibilitat com la musica, el dibuix o qualsevol altra que permeti l’expressió.

    Respectarem els seus temps i els seus espais, és a dir, ser-hi, sense envair-los, però trobant moments per a diàlegs on tots els membres de la família expressin els seus sentiments.

    S’haurà també de mantenir una rutina diària per tal d’evitar que es puguin abandonar, com tampoc hem de fer nosaltres. Que tinguin responsabilitat a la casa per tal de que es sentin útils, al mateix temps que, com nosaltres, hauran de trobar moments d’absoluta desconnexió de mòbils o informacions externes.

    En aquests moments tots necessitem d’espais íntims per tal de connectar amb el nostre dolor, i sobretot, per no sentir-nos obligats a escoltar comentaris inapropiats.

    En el supòsit de que apareguin conductes i/o comentaris que ens puguin semblar de risc, hem de ser-hi més i/o demanar ajut professional, sense dilació.

    Sens dubte, aquest dur període davant de la mort també pot venir acompanyat d’un gran i fort aprenentatge ja que després del desbordament i desconcert emocional, ha d’aparèixer la possibilitat de treballar els sentiments de culpa, recordar la transmissió de valors que va dur a terme la persona difunta i també l’agraïment per totes les eines que ens va oferir en vida, que ara recordem i que ens ajudaran a mantenir el seu record.

    Abril, 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *