Un espai de memòria a la presó model de Barcelona?

    Victor Alba defensava la necessitat de conservar la presó model de barcelona, no només pel seu valor arquitectònic, sinó com homenatge a tots els que havien passat per ella en defensa de les nostres llibertats.

    De la mateixa manera que ho van fer nombrosos països que recobraren la democràcia, proposen que aquesta presó es converteixi en un espai de memòria i que inclogui un Museu d’Art Polític a la IV galeria. Un espai per a recordar l’opressió però també la resistencia i la creació artística com a part fundadora d’ella, per a donar a conèixer de manera permanent el patrimoni visual llegat per creadors en lluita contra la barbàrie i la dictadura, per la llibertat i la justícia: obra gràfica des del cartellisme i la tasca editorial republicana articulada al voltant de la Capella Gitana, fresc pintat cap al 1950 a aquesta galeria, al costat de les cel·les dels condemnats a mort, pel pintor gitano comunista llibertari Helios Gómez, pres del franquisme.

    L´historiador Pelai Pagès ens fonamenta amb precisió el per què de la conservació de la presó Model. El seu nom “Model” ens introdueix en un canvi d’estructura penitenciària. Les presons eren fins 1904 d´un sol àmbit, es a dir, tots els reclusos junts en un espai. La construcció de la nova presó proposa un nou “Model”, amb una diversificació dels espais i una cel.la per a cada pres.

    En defensa de la presó Model de Barcelona: un espai de memòria, realitzat per l´Associació Cultural Helios Gómez. El video presenta una transformació de la Model, preservant el panòptic voltat d´una zona verda, utilitzant les galeries per a equipaments i reservant una galeria per museu – memorial amb la “Capella Gitana” restaurada, en record i homenatge a tots els lluitadors que per la Model han passat.

    Per què construir el futur resultaria impossible sense tenir en compte el passat. La presó Model (1904), arquitectura modèlica de la repressió i l’oblit.

    Font: Associació Cultural Helios Gómez i SOS Monuments

    Breu història de la Presó Model de Barcelona

    La presó Model, inaugurada el 9 de juny de 1904, es va dissenyar segons un plantejament racionalista, concretament el sistema radial i panòptic indicat per garantir el control visual de tot el complex des d’un sol punt central, habitualment una torre de vigilància. Un altre principi inspirador del projecte arquitectònic de la Model era el sistema cel·lular que preveia l’aïllament de cada pres en una cel·la individual per tal de prevenir els efectes de les “males companyies”.

    Aquest model arquitectònic suposava un avenç i una millora molt considerable respecte de la sòrdida presó antecessora de la Model (la presó de Reina Amàlia, al barri del Raval) però en poc temps va quedar desbordat.

    El primer amotinament dels presos va ser l’any 1906, dos anys després e la seva inauguració.

    El 1909 hi va tenir lloc el consell de guerra que va condemnar a mort Francesc Ferrer i Guàrdia.

    Durant la Guerra Civil, la Generalitat es va fer càrrec de la gestió de la presó, sent el seu màxim responsable l’escriptor i polític Rafael Tasis i Marca.

    Després de la Guerra Civil (1936-1939), la presó Model va allotjar, a més dels presos comuns, molts presoners polítics i sindicals represaliats pel règim franquista, provocant que l’ocupació del centre quadrupliqués la seva capacitat òptima d’internats. Es calcula que l’any 1940 va arribar a haver-hi 13.000 interns (en un centre projectat per a tan sols un miler). Durant els anys més durs de la repressió franquista, a la postguerra (1939-1955), més de 1.600 presos van sortir de la model per a ser executats. El 1942 el nombre d’interns era de 6.464 i el 1949 de 2.763. Diversos personatges rellevants de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències. A més, també s’hi van realitzar execucions, com la última que hi tingué lloc, la de Salvador Puig i Antich, ocorreguda el 2 de març de 1974.

    Entre 1975 i 1977 Lluís Maria Xirinacs s’asseia gairebé a diari davant de la Model, on anteriorment havia estat pres (i on havia protagonitzat una vaga de fam), en una campanya personal per reivindicar l’amnistia dels presos polítics.

    Paral·lelament, els presos comuns també van organitzar diverses accions reivindicatives, sobretot mitjançant la Coordinadora de presos en lluita (Copel). L’any 1978 gairebé 200 interns es van autolesionar com a mesura de pressió.

    El 1979 es va aprovar una nova llei penitenciària. A començaments de 1984, es van transferir a la Generalitat les competències en matèria de serveis penitenciaris. Un cos propi de funcionaris de presons va rellevar gradualment l’antic cos estatal, molt marcat per l’herència i les pràctiques repressives de la dictadura franquista.

    De tota manera, els anys vuitanta del segle XX van ser anys molt conflictius. Per la sobresaturació de la presó i per la influència de l’heroïna, droga que entrava amb facilitat i alterava greument dels conductes dels interns alhora que estenia el risc de contagi de la sida. L’accés a la droga va ser fins i tot la causa d’un motí liderat per Juan José Moreno Cuenca, El Vaquilla (Abril de 1984).

    També l’any 1984 va contribuir a estendre la sensació de descontrol l’assassinat d’un pres d’origen francès vinculat al crim organitzat, Raymond Vaccarizi, el qual va ser mort per trets disparats des de fora de la Model.

    L’any 2006 a la Model hi havia 2.066 interns.

    L’any 2000 es va incloure l’edifici de la Model al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del districte de l’Eixample amb un nivell de protecció C (Bé d’interès urbanístic).

    L’any 2009 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una mesura de govern per a la transformació del recinte de la presó Model.

    L’any 2017 es va traslladar l’últim intern i es va tancar definitivament el centre penitenciari.

      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *