el born ccm, barcelona

    cicle evocacions de la ruïna, 1936 – 2016


    TRAUMA, TRANSMISSIÓ I MEMÒRIA SOCIAL.

    Dijous 1 de desembre,
    Anna Miñarro, Psicòloga Clínica – Psicoanalista i Francisco Ferrándiz, antropòleg del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Modera: Odei Etxearte, periodista d’El Punt.

    LA CATÀSTROFE: ART, ÈTICA I POLÍTICA.

    Dimecres 2 de novembre,
    Juan Albarrán Diego, professor del Departament d’Història i Teoria de l’Art de la Universidad Autónoma de Madrid i Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies.
    Modera: Paula Barreiro López, professora d’Història de l’Art del programa Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona.

    LES VIOLÈNCIES DEL SEGLE XX.

    Dimecres 19 d’octubre,
    Bruno Groppo, director de recerca al CNRS, membre del Centre d’Histoire Sociale du XXe siècle, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne i Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona. Modera: Marta Tafalla, professora de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    LA VULNERACIÓ DELS DRETS HUMANS I ELS MODELS D’IMPUNITAT.

    Dijous 24 de noviembre,
    Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret i de la Política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València i Mònica Aranda, professora de Dret Penal i membre de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona.
    Modera: César Lorenzo, doctor en Història per la Universitat de Barcelona.

    PRÀCTIQUES I USOS MEMORIALS A L’ESPAI PÚBLIC.

    Dijous 17 de novembre,
    Maria Chiara Bianchini, investigadora del Instituto de Historia, Universidad Católica de Chile i Kathrin Golda-Pongratz, professora d’urbanisme a la Frankfurt University of Applied Sciences. Modera: Itziar González, arquitecta i ex-regidora del districte de Ciutat Vella.


     

    Paulina Salas va ser segrestada, torturada i violada pels sicaris de la junta militar xilena. Quinze anys després, el país viu en democràcia i se suposa que botxins i víctimes han de conviure tranquil·lament. Però un bon dia, a causa d’un incident banal i quotidià, la parella de Paulina convida a entrar a casa seva un home. I Paulina reconeix l’home que la agredia i humiliava durant el seu captiveri mentre escoltava la música d’un quartet de corda de Schubert.

    Lectura dramatitzada de l’obra teatral d’Ariel Dorfman, estrenada el 1991 a Xile, que planteja temes universals: la justícia i el perdó, el record i l’oblit, la cerca de la veritat i la construcció de la impunitat.

    Direcció: Moisés Maicas
    Intèrprets: Anna Alarcón (Paulina), Abel Folk (Roberto) i Jordi Rico (Gerardo).

    Traducció al català: Joan Barbero; Llum i so: Daniel Gener



    La tortura va ser una expressió de la violència política de l’Estat franquista i va perdurar encara durant els anys de la transició a la democràcia a Espanya, en una pràctica sistèmica plenament acceptada per les autoritats. La dimensió d’aquesta vulneració dels drets humans, les seves formes i evolució, els seus protagonistes i els seus responsables són encara avui prou desconeguts.

    Aquesta exposició proposa un debat sobre aquestes qüestions amb l’objectiu de presentar les experiències de la tortura exercides contra persones que van negar-se a acceptar la condició de súbdits i aspiraven a ser ciutadania. Els actes impunes del passat se’ns presenten com un buit ètic en el present. Per això cal preguntar-se: si la tortura fou una realitat estructural de la dictadura, la seva pervivència en el temps pot significar acceptar-la com un fruit amarg de la nostra democràcia?

    TESTIMONI
    (inclòs a l’exposició):
    “¿Describir lo que me
    hicieron y dijeron? Sería
    imposible, eso no se puede comunicar, no se puede transmitir lo que era… Yo sentía
    que me volvía loca y
    deseaba morir, se lo
    decía a gritos, queme
    mataran de una vez, pero
    que acabaran”.

    Exposició Això va passar, El Born CCM, Barcelona 27.09.2016 Foto Pere Virgili

    Exposició Això va passar, El Born CCM, Barcelona 27.09.2016 Foto Pere Virgili

1 thought on “el born ccm, barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *